1(24)
Sortim una mica abans de la boca sud del tunel de Viella.
Pugem amb la pitjor tempesta que he patit mai. Els llamps quèien a les parets del circ, molt, molt a prop. Es a de nit i casi no trobem el nou refugi de matàl·lic de bessiberri. Dormim sols i l'endemà fem el bessiberri nord per aquest vessant, l'últim tros és aeri però només cal grimpar. Si es segueixen unes fites es pot progressar lleugerament pel vessant de bessiberri i no cal anar per la mateixa aresta.
9 jul 02 Andreu i Marc
Ressenyes de les ascensions a tots els tresmils dels pirineus.
De les més de 50 excursions que hem realitzat moltes d'elles es podríen haver agrupat de manera diferent.
De fet, si l'objectiu és estrictament fer els 212 tresmils, es poden fer tots en menys excursions. Calculem que en poc més de 40 sortides.Per tant, moltes de les sortides que hem fet no caldrien, principalment les primeres, perquè després s'ha tornat a passar pel pic al fer la cresta.
Però el nostre l'objectiu és simplement explicar la nostra experiència. Al principi es tractava d'anar al piri a fer alguna excursió caminant, fer algun vivac i poc a poc hem anat pujant el nivell i l'exigència de les sortides sense casi adonar-nos.
Moltes crestes les hem dividit per fer l'excursió menys maratoniana o no tant difícil. I evidentment es podríen haver dividit de manera diferent -hi ha moltes possibilitats-
Un criteri que en principi haviem seguit era evitar els trams de cresta més complicats sempre i quan no fos imprescindible passar-hi.
Per tant estem parlant de com encadenar tots els tresmils de la manera més fàcil possible. Si bé, és veritat, que aquest criteri cada vegada l'hem aplicat menys a mesura que hem anat "disfrutant" més de les crestes.
De fet, si l'objectiu és estrictament fer els 212 tresmils, es poden fer tots en menys excursions. Calculem que en poc més de 40 sortides.Per tant, moltes de les sortides que hem fet no caldrien, principalment les primeres, perquè després s'ha tornat a passar pel pic al fer la cresta.
Però el nostre l'objectiu és simplement explicar la nostra experiència. Al principi es tractava d'anar al piri a fer alguna excursió caminant, fer algun vivac i poc a poc hem anat pujant el nivell i l'exigència de les sortides sense casi adonar-nos.
Moltes crestes les hem dividit per fer l'excursió menys maratoniana o no tant difícil. I evidentment es podríen haver dividit de manera diferent -hi ha moltes possibilitats-
Un criteri que en principi haviem seguit era evitar els trams de cresta més complicats sempre i quan no fos imprescindible passar-hi.
Per tant estem parlant de com encadenar tots els tresmils de la manera més fàcil possible. Si bé, és veritat, que aquest criteri cada vegada l'hem aplicat menys a mesura que hem anat "disfrutant" més de les crestes.
