(1) 198
Eriste Norte sortint de Biadós.
A les 7:45 sortim del cotxe aparcat sota el refugi de Biadós.
Seguim pel GR11 i en 5 minuts agafem la variant del GR11.2, perfectament indicat -cartell al collado de Eriste i al refugi Àngel Orus- és impossible perdre's. És un caminet que surt a la dreta per baixar al riu i travessar-ho per un pont. No hi ha pèrdua en tot el camí. Seguim el GR11.2 fins a la desviació del collado de Eriste on nosaltres seguim cap a la dreta al ibon de Millars i cap al coll del mateix nom. Cartell indicador. En arribar al llac o presa és l'únic lloc de tota l'ascenció on pot haver dubtes: no hem de continuar pel camí principal al ibon de Lleners -dreta per davant de la presa- si no que hem d'anar per l'esquerra de l'ibon, guanyant alçada progressivament. Hi ha fites poc definides i és un terreny herbós i amb lloses, molt fàcil però bastant incòmode i molt inclinat cap al llac, i en cas de gel ha de ser bastant lleig. -Hi ha la possibilitat d'evitar-ho, si en l'anterior cartell se segueix cap al Collado de Eriste els camins es tornen a trobar a 2500m que és una espècie de pla, amb emplaçaments de vivacs on esmorzem -9:45-.
Aquí ens anem clarament en diagonal cap a la dreta i guanyant alçada , per un terreny una mica pedregós, cap al coll de Millars i el visible i proper Eriste Norte.
Arribem al coll de Millars, però no cal anar fins al mateix coll, si no que comencem a pujar en diagonal propers al avantcim per tal d'anar flanquejar-lo, i posar-nos sota l'eriste norte per la cara de la Ball de Begüeña. Seguint fites tota l'estona pugem fins al cim amb vistes i dia espectaculars. -11:50-
Ascensió 100% recomanable pel paissatge i la pujada es realitza, en la seva major part, degut a l'orientació protegits del de la calor del Sol.
Us recomano seguir la resenya, però sobretot les fotos amb la "traça" del "komandokroketa". Gràcies!
29 d'agost de 2009 Mireia,Tomeu, Toribio i Marc
Ressenyes de les ascensions a tots els tresmils dels pirineus.
De les més de 50 excursions que hem realitzat moltes d'elles es podríen haver agrupat de manera diferent.
De fet, si l'objectiu és estrictament fer els 212 tresmils, es poden fer tots en menys excursions. Calculem que en poc més de 40 sortides.Per tant, moltes de les sortides que hem fet no caldrien, principalment les primeres, perquè després s'ha tornat a passar pel pic al fer la cresta.
Però el nostre l'objectiu és simplement explicar la nostra experiència. Al principi es tractava d'anar al piri a fer alguna excursió caminant, fer algun vivac i poc a poc hem anat pujant el nivell i l'exigència de les sortides sense casi adonar-nos.
Moltes crestes les hem dividit per fer l'excursió menys maratoniana o no tant difícil. I evidentment es podríen haver dividit de manera diferent -hi ha moltes possibilitats-
Un criteri que en principi haviem seguit era evitar els trams de cresta més complicats sempre i quan no fos imprescindible passar-hi.
Per tant estem parlant de com encadenar tots els tresmils de la manera més fàcil possible. Si bé, és veritat, que aquest criteri cada vegada l'hem aplicat menys a mesura que hem anat "disfrutant" més de les crestes.
De fet, si l'objectiu és estrictament fer els 212 tresmils, es poden fer tots en menys excursions. Calculem que en poc més de 40 sortides.Per tant, moltes de les sortides que hem fet no caldrien, principalment les primeres, perquè després s'ha tornat a passar pel pic al fer la cresta.
Però el nostre l'objectiu és simplement explicar la nostra experiència. Al principi es tractava d'anar al piri a fer alguna excursió caminant, fer algun vivac i poc a poc hem anat pujant el nivell i l'exigència de les sortides sense casi adonar-nos.
Moltes crestes les hem dividit per fer l'excursió menys maratoniana o no tant difícil. I evidentment es podríen haver dividit de manera diferent -hi ha moltes possibilitats-
Un criteri que en principi haviem seguit era evitar els trams de cresta més complicats sempre i quan no fos imprescindible passar-hi.
Per tant estem parlant de com encadenar tots els tresmils de la manera més fàcil possible. Si bé, és veritat, que aquest criteri cada vegada l'hem aplicat menys a mesura que hem anat "disfrutant" més de les crestes.
