Ressenyes de les ascensions a tots els tresmils dels pirineus.

De les més de 50 excursions que hem realitzat moltes d'elles es podríen haver agrupat de manera diferent.
De fet, si l'objectiu és estrictament fer els 212 tresmils, es poden fer tots en menys excursions. Calculem que en poc més de 40 sortides.Per tant, moltes de les sortides que hem fet no caldrien, principalment les primeres, perquè després s'ha tornat a passar pel pic al fer la cresta.
Però el nostre l'objectiu és simplement explicar la nostra experiència. Al principi es tractava d'anar al piri a fer alguna excursió caminant, fer algun vivac i poc a poc hem anat pujant el nivell i l'exigència de les sortides sense casi adonar-nos.

Moltes crestes les hem dividit per fer l'excursió menys maratoniana o no tant difícil. I evidentment es podríen haver dividit de manera diferent -hi ha moltes possibilitats-

Un criteri que en principi haviem seguit era evitar els trams de cresta més complicats sempre i quan no fos imprescindible passar-hi.
Per tant estem parlant de com encadenar tots els tresmils de la manera més fàcil possible. Si bé, és veritat, que aquest criteri cada vegada l'hem aplicat menys a mesura que hem anat "disfrutant" més de les crestes.

60-060710 LLOSÁS-MEDIO-CREGÜEÑA

El passats 5 i 6 de juliol vam completar la gran etapa que ens quedava pendent.
El dilluns 5 de juliol vam agafar l'autobus de Vallibierna a les 7:30. A les 8:30 vam començar l'aproximació i a les 11:30 aproximadament estàvem a l'inici de la cresta amb el material a punt. De les tres primeres agulles cal destacar la dificultat del ràpel de baixada de l'agulla de Thiachieff. La veritat vam agafar el de la dreta -no vam veure el de l'esquerra- portàvem cordinos de 30m i la connexió al segon ràpel no va ser gens fàcil. També va ser molt entretinguda el tram de creta horitzontal fins a la bretxa superior de Llosás. Vam arribar cap a les 17h. El tram de la piràmide de l'Aneto potser va ser més senzill del que esperàvem i només vam trobar algun petit tram acrobàtic al principi de tot. Vam tenir que travessar trams amb neu a les sortides dels diferents corredors finals: Daviu, Estasen... Vam fer un vivc magnífic al cim de l'Aneto a les 21h després de més de 12 hores crestejant.
L'endemà baixem de l'Aneto per la punta Oliveras i ens enfilem cap a la cresta del Medio. Anem sense material i hi ha molta neu, però està prou tova per permetre'ns pujar. És una passejada amb vistes fantàstiques fins el Pico del Medio. Aquí lentament es complica tot i que hi ha un caminet amb fites a l'esquerra de la creta -Coronas-. El seguim fins a la bretxa just abans de la punta . Aquí hi ha una baixada-flanqueig una mica exposada i un muret que es puja una mica per l'esquerra. Deu ser un III fàcil d'assegurar. El Maldito és a tocar i per baixar al Gendarme Esmith-Endell muntem una corda fixa perquè hi ha molt de gel, ja que la baixada, està orientada nord. Tornem al Maldito i comencem a baixar pel la cresta de Cregüeña. Com son 14:30h decidim sortir de la cresta fent un ràpel i anem directament al les dues puntes que ns queden per acabar els 212!